L'il·lusió d'una consulta: nou camí per Sant Adrià

M’agrada molt Sant Adrià, m’hi sento molt arrelat a aquesta ciutat i me l’estimo. Més enllà de la política, moltes de les coses importants de la meva vida m’han passat a Sant Adrià. Petites coses, que per la vida personal en són molt grans. Des d’aquest punt de vista, haver passat tota la meva vida aqui m’ha brindat la oportunitat de conèixer un Sant Adrià en continua transformació, l’he vist de tots els colors. 

 

Recordo per exemple, que a principis dels anys 90 encara s’instal·laven places de braus portàtils per les festes majors, afortunadament aquesta tradició ja fa anys no forma part de la nostra vila. Sent molt petit, vaig assistir a la inauguració del centre comercial del barri de Sant Joan Baptista que avui regenta Alcampo. Vaig veure durant molts anys una fàbrica insignia de la nostra ciutat Can Baurier i també he hagut de viure el seu desballestament i la consegüent construcció d’habitatge privat. Els adrianencs i les adrianenques hem sigut testimonis també de la transformació del Camp de la Bóta un lloc on fa 80 anys afusellaven els nostres ciutadans quan defensaven la llibertat i la democràcia i que va acabar sent una zona marginal i degradada del nostre municipi. Sens dubte, l’esdeveniment del Fòrum de les Cultures al 2004 va tenir un impacte molt gran en el desenvolupament del Sant Adrià urbà que avui veiem. Ara tenim port esportiu, en pocs anys tindrem un espai universitari i li hem donat sortida al mar al barri de la Mina. També aquest barri en concret ha patit molts canvis. Es va obrir el refugi de la Placeta Macià, refrescant-nos la memòria històrica de la nostra població. 

Ara bé, si hi ha dos símbols que marquen la identitat adrianenca, aquests són: un, l’arc davant del Pont dels Passadors i l’altre, les tres xemeneies. També he viscut i votat, una consulta pionera sobre aquestes últimes.

 

Les adrianenques i adrianencs vàrem demanar permís per fer un referèndum vinculant a l'Estat amb l’objecte de decidir si havíem de conservar o no les nostres tres xemeneies. I la resposta, malgrat la poca participació, va ser aclaparadorament positiva. Per tant, tot indica que les conservarem.

 

Res més emocionant que la democràcia en estat pur. Certament, d’aquella consulta en podríem criticar moltes coses. Però n’hem d’exaltar una gran virtut, l’esperit de preguntar al poble, de consultar, de voler saber que passa al carrer. Darrere també la feina i organització d’una associació i de teixit social per tal de defensar un símbol nostrat. 

Si tornem a l’avui, ens trobem un Sant Adrià molt castigat per la crisi. Es tornen a veure imatges que feia temps que no es veien en alguns barris, repunta la delinqüència, l’atur arrasa i es tanquen empreses. Necessitem un bri d’il·lusió, un nou projecte de ciutat capaç de potenciar-nos en allò que som. Hi han coses que ens fan especials i ho hem d’aprofitar. Ara, durant aquest any 2014, Sant Adrià té una oportunitat, també en forma de consulta. Una oportunitat per generar un nou país, on Sant Adrià pot tenir un paper més rellevant i on li va en bona part la seva capacitat per superar la crisi, per fomentar un nou model on puguem excel·lir per ser adrianenques i adrianencs, amb els nostres defectes i virtuts. 

 

Un bon projecte per Sant Adrià comença per un bon projecte per Catalunya. Junts i pensant plegats en el futur d’aquesta ciutat, construirem un Sant Adrià millor alhora que fem el país que somiem. Està a les nostres mans. Fem-ho possible.

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament