Ni una víctima més, tolerància zero al masclisme!


25-N: Ni una victima més, tolerància zero amb el masclisme

 

Probablement, la violència de gènere i molt concretament la violència envers les dones sigui la pitjor de les xacres socials i una de les pitjors amenaces a la convivència. És un terrorisme silenciós, un degoteig constant que causa por i tot sovint, molta inseguretat. Trunca projectes de futur i afecta al conjunt de la societat requereix, doncs, de respostes contundents que entroquin amb la conscienciació ciutadana de l'abast del problema.

 

És doncs i ha de continuar sent una prioritat per les administracions la lluita per la consolidació i promoció dels drets de les dones, així com caminar cap a iniciatives com la reforma horària que faciliten de manera inclusiva, això vol dir no només al sexe femení, la conciliació laboral i familiar. Els rols han de ser compartits, així com les responsabilitats en drets i deures. Reivindico la necessitat de l'ésser humà de tenir fills, d'educar-los seguint els criteris familiars que hom escull, de viure amb ells experiències vitals que siguin enriquidores i en això els dos sexes hi estem implicats a parts iguals.

 

D'igual manera, penso que la lluita contra la violència de gènere no és exclusiu de les dones, no és un problema “d'elles”, és un problema social transversal que requereix de l'implicació de tots i sobretot, dels homes. Som nosaltres els primers que hauríem de rebutjar qualsevol actitud masclista, entendre la masculinitat en condicions d'igualtat, sense renunciar a les característiques que ens són pròpies però condemnant tota mena d'actituds que fomentin la violència en qualsevol de les seves vessants. Necessitem instaurar un canvi radical en la nostra forma de relacionar-nos, des del vocabulari, passant per l'educació i per l'actitud social respecte el problema sagnant que representa el gruix de víctimes. Ser defensors actius de la no-violència i assenyalar amb el dit aquells que van contra la convivència, contra el nostre propi gènere i contra la societat en general.

 

Aquest any en portem 48 víctimes mortals, és una xifra inassumible des del punt de vista social i del dolor que comporta a tot un cercle familiar i la destrucció com a conseqüència. No val només que fem homenatges, que els hem de fer, requerim d'un esforç ingent per conscienciar i educar per tal que no hi hagi ni una sola víctima més. Necessitem construir també des de la masculinitat la tolerància zero amb el masclisme i amb la violència. Com a éssers socials tenim la necessitat de ser agents actius en la promoció d'una convivència en pau i respectuosa amb tothom.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari


El comentari s'ha enviat correctament