• Ni una víctima més, tolerància zero al masclisme!

    25-N: Ni una victima més, tolerància zero amb el masclisme   Probablement, la violència de gènere i molt concretament la violència envers les dones sigui la pitjor de les xacres socials i una de les pitjors amenaces a la convivència. És un terrorisme silenciós, un degoteig constant que causa por i tot sovint, molta inseguretat. Trunca projectes de futur i afecta al conjunt de la societat requereix, doncs, de respostes contundents que entroquin amb la conscienciació ciutadana de l'abast del problema.

  • Tot sortirà bé!

    Aquest 27 de setembre hem començat una nova etapa, a molts us semblarà imperceptible perquè ni de sobte han aparegut barricades, ni foc, ni el mateix infern com alguns van vaticinar. Tampoc els carrers els pintem de color rosa. Probablement, estem davant de la revolució democràtica més assenyada de la història, marca de la casa, Catalunya. És una revolució alegre, la dels somriures. És popular, nascuda de la gent i refrendada per la ciutadania a les urnes, no una sinó almenys dues vegades.

  • Discurs de posicionament a l'investidura

     Benvolguts, En primer lloc voldria agrair a totes les persones que ens acompanyen la seva presència, agrair també als 1.094 adrianencs i adrianenques que ens han votat i que ens han donat la possibilitat al meu company Antoni Vélez i a mi de ser els primers regidors d’ERC a Sant Adrià des de la República. Gràcies de tot cor. Avui comença una nova legistalura i una nova etapa en la història de la nostra ciutat. Volem ser protagonistes d’aquesta nova etapa i el nostre compromís amb la ciutat reflexat al programa amb el que vàrem concórrer a les eleccions, deia que volíem construir una nova ciutat, un nou Sant Adrià.

  • Què farem els 4.226 Sí-Sí del 9N a Sant Adrià, el proper 24 de maig?

    El sentit plebiscitari del procés d’independència, hi és des del principi, on a cada passa els ciutadans hem estat consultats pel següent pas.  La manifestació multitudinària del 2012 va ser l’esclat d’una revolució catalana democràtica, la revolució dels somriures, que hem acabat anomenant ‘el Procés’; una de les determinacions més importants que tenim com a poble, la voluntat de ser lliures i determinar el nostre propi futur estatus polític. Ara fa un any, arriben les eleccions al Parlament Europeu on tornem a expressar-nos pensant més en el país que en Brusel·les i ERC guanya les seves primeres eleccions a Catalunya després de setanta-nou anys i a Sant Adrià esdevé segona força sortint al ring a combatre amb els grans.

  • Guanyem la independència des de l'Ajuntament

    Si algú em preguntés perquè ERC vol ser determinant a l’Ajuntament de Sant Adrià que surti de les urnes del 24 de maig, li contestaria que la raó és que el volem canviar completament. ERC som la garantia del funcionament d’un consistori que desenvolupi la seva activitat en funció de tres valors: justícia social, honestedat i la construcció d’un nou país, la República Catalana. És evident que aquestes eleccions municipals no en són unes eleccions més, són la primera volta de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre.

  • Un nou Sant Adrià per un nou país

     Després del 9N i de l’acord que ens duu a votar la independència el 27 de Setembre, toca posar-nos de valent a treballar per oferir un projecte per posar a punt la ciutat i engegar la màquinaria perquè el nou ajuntament, que es constitueixi després del 24 de maig, estigui al servei de la ciutadania i del país. A ERC - Sant Adrià ja hi treballem des de fa mesos i a ningú se li escapa que és un repte gegantí, però ens fa molta il·lusió contribuir a un canvi que ha de servir per viure millor i obrir noves oportunitats als nostres ciutadans.

  • El dia que vàrem ser sobirans

     No és habitual trobar-nos a les 7.45 h davant d’un col·legi amb un somriure posat, amb un silenci còmode que expressa el sentiment de saber-nos protagonistes de la nostra pròpia història però el diumenge 9 de novembre, allà estàvem. Era aviat, matiners com érem, alguns deixaven anar rialles nervioses i compartíem els primers minuts de companyerisme. Algú ens anunciava que hi havien cues a la porta i amb la primera persona que va entrar al col·legi es van arrencar els primers aplaudiments, les primeres mirades còmplices i els primers trets d’emoció.

  • Ara és l'hora

      Ha arribat el moment, el definitiu, s’apropa la recta final del procés. Un procés que va nèixer amb una vocació pacífica, alegre, democràtica i que ha acabat esdevenint un procés didàctic on hem après a esgrimir tots els arguments possibles per fer veure a l’Estat espanyol i al món, que el que demanem neix d’un profund sentiment democràtic i sentit comú: simplement, volem votar. Votar per decidir el nostre futur.   He viscut aquest procés molt il·lusionat per tota la gent que fa molt de temps que treballem per arribar a aquest instant de la història tan decisiu i pel desig que tot plegat doni lloc a una millora substancial en les vides dels meus veïns, a Sant Adrià i a Catalunya.

  • Un nou país per mantenir-lo net

    Tots hem experimentat alguna vegada aquella sensació d’haver d’endreçar alguna cosa i no saber per on començar. Tot sovint, acabes maleïnt la feixuga tasca que saps que has de fer i dius: “el millor seria llençar-ho tot i començar de nou.” Si més no, llençar-ho tot pot ser una mica dràstic però buidar per tornar a omplir acaba sent una opció que si bé et pot dur més temps pot donar millors resultats. Les diferents revelacions dels darrers dies i el serial de casos de corrupció que s’han escampat al llarg i ample del nostre país evidencien que l’etapa autonòmica ha suposat una gestió massa semblant al que ha passat a la resta de l’estat espanyol, s’han perpetuat models de gestió.

  • Tolerància i respecte, valors de la societat del segle XXI

    Em preocupa i molt que la crisi econòmica o les idees d'algunes persones es converteixin en pretext per exercir la violència en base als orígens, a la llengüa que es parla o als trets físics identificats amb una ètnia concreta. En la societat que vull viure el respecte, la tolerància, la solidaritat i la vocació d'integració han de ser eixos rectors. Qualsevol agressió resulta repugnant i moralment inacceptable. Quan a sobre un ésser humà es creu amb el dret de pertorbar la llibertat i l'integritat d'un altre en base a arguments racistes i xenòfobs, la dimensió del problema creix i es converteix en un acte que ens ha de fer reflexionar com a societat.

  • Objectiu 9-N

    Normal 0 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.

  • Nou país, nou marc laboral

     La millor manera de celebrar l'1 de Maig és inspirar-se en l'esperit de reivindicació de les classes socials i treballadores que van fer que avui celebrem aquest dia. No hi ha millor manera de fer-ho que copsar les necessitats d'aquests col·lectius avui i projectar-les a futur amb l'expressa voluntat de construir solucions. De res serveixen lamentacions un cop a l'any, la vindicació dels nostres drets laborals i socials han de ser diaris, han de ser propositius i coherents, també requereixen de molt d'esforç i treball per transformar-les en realitats tangibles.

  • Un projecte de ciutat nou per Sant Adrià de Besòs

    Sant Adrià és una ciutat meravellosa, per mi, la millor del món. Que senti orgull de la meva ciutat no vol dir que sigui perfecta, com totes les ciutats, té aspectes a millorar. En conseqüència està necessitada de persones amb una voluntat inequívoca per millorar-la, està falta de persones capaces de dedicar part de les seves vides a la seva transformació i per tant, està orfe d’un bon projecte per tal de guiar-la cap a millors quotes de benestar. Falta vocació d'excel·lència.   He fet una passa de gegant en el meu compromís amb la ciutat acceptant el repte gegantí que suposa la generació d’un nou projecte capaç de substituir l’actual a la vegada que generem il·lusió per veure i viure a un Sant Adrià amb una millor cara i amb més embranzida cap al futur.

  • Tots per un #noupaís

     Adaptació del discurs pronunciat a l'acte amb Joan Tardà, el 29 de gener, al Centre de producció cultural i Juvenil Polidor a Sant Adrià de Besòs. Avui és un dia marcat al meu calendari, avui fa 1 any la meva mare ens va deixar. Recordo que les últimes setmanes les va passar a un hospital i que per Reis la meva germana m’havia regalat un llibre “Victus” que llegia als viatges i també a estones a l’hospital. Un dels moments més emotius que recordo d’aquelles últimes setmanes va ser un moment en que jo engegat d’il·lusió pel moment nacional que víviem intentava esperonar la meva mare intentant explicar-li paral·lelismes entre el 1714 que em dibuixava el llibre de Sánchez Piñol i la realitat que jo palpava.

  • L'il·lusió d'una consulta: nou camí per Sant Adrià

    M’agrada molt Sant Adrià, m’hi sento molt arrelat a aquesta ciutat i me l’estimo. Més enllà de la política, moltes de les coses importants de la meva vida m’han passat a Sant Adrià. Petites coses, que per la vida personal en són molt grans. Des d’aquest punt de vista, haver passat tota la meva vida aqui m’ha brindat la oportunitat de conèixer un Sant Adrià en continua transformació, l’he vist de tots els colors.    Recordo per exemple, que a principis dels anys 90 encara s’instal·laven places de braus portàtils per les festes majors, afortunadament aquesta tradició ja fa anys no forma part de la nostra vila.